23/10/2019
 
 
 
  Benvinguda
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
 
  Arrels
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Cosmos Poblet
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Benvinguda 
Benvinguda
 
 


EL DIA 18 DE JUNY DE 2019,
EN AQUEST MONESTIR DE
SANTA MARIA DE POBLET, DE L’ORDE CISTERCENC,
A L’ARXIDIÒCESI DE TARRAGONA (CATALUNYA),
HA MORT EL NOSTRE GERMÀ


ALEXANDRE (IGNASI) MASOLIVER I MASOLIVER

TENIA 85 ANYS D’EDAT, EN FEIA 58 QUE ERA MONJO
I 52 QUE ERA SACERDOT


EN FER-VOS-HO SABER L’ENCOMANEM
A LES VOSTRES PREGÀRIES


L’ABAT I LA COMUNITAT
 
_______________

«Ens trobem al bell mig de la Pasqua, del temps pasqual, amb la Dominica del “Bon Pastor”. I se’ns imposen en les lectures, com també en el salm responsorial, dues imatges paral·leles: la del pastor i la de l’anyell: Crist és l’Anyell immaculat, l’Anyell del qual no se’n sent la queixa en ésser portat a l’escorxador, l’Anyell immolat que ens salva, precisament en ésser dut a la mort per nosaltres; que ens salva, i que precisament per això és el nostre pastor, l’únic que pot ser realment anomenat el nostre pastor, el qui dóna la vida per les seves ovelles, pel seu ramat, que coneix una a una les seves ovelles i és conegut d’elles, que ens porta a la Vida, a la font d’aigües vives. I, evidentment, les imatges emprades a la missa d’avui, tan unitària i rica de contingut, ens suggereixen la mansuetud, la de l’anyell i les ovelles, animals mansois; la pau (l’idíl·lic ambient pastoral); i l’amor heroic fins a la mort. Perquè, no ens enganyem, res no té a veure la pau i la mansuetud amb la fadesa, amb l’ensopiment: aquest Anyell, per a nosaltres, ha estat tacat en la seva blancor per la pròpia sang, el Pastor ha estat indignament mort per causa nostra, per a salvar-nos!»

Així comentava el P. Alexandre l’evangeli del bon pastor, el quart diumenge de Pasqua de l’any 2010. Una realitat de la qual ara ha participat plenament, en escoltar la darrera crida del Senyor, aquest 18 de juny de 2019, a la infermeria del monestir. Barceloní, tot i que havia nascut a Seira (Ribagorça d’Osca) un 11 de febrer de 1934, acabats els seus estudis de Dret, va ingressar a Poblet on rebé l’hàbit cistercenc i el nom d’Alexandre el 6 de setembre de 1959. Va fer la professió el 8 de setembre de l’any següent, i rebé l’ordenació presbiteral el 18 de març de 1967. Al monestir, obtingut el doctorat en Teologia al Pontifici Ateneu de Sant Anselm de Roma, es dedicà a l’estudi de la història, del monaquisme en general (en publicà tres volums) i més concretament de la Congregació Cistercenca de la Corona d’Aragó. Exercí també la docència, durant molts anys, a l’escolasticat del propi monestir, i en fou bibliotecari. Creu de Sant Jordi (1998) i membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (2007), fou també secretari del Concili Provincial Tarraconense (1995). Darrerament havia publicat dues petites obres d’espiritualitat bíblica, que ell estimava particularment, «El pobre Jeremies» (2002) i «Pere, la roca que plora» (2009). Dos personatges, el profeta Jeremies i l’apòstol Pere, que eren per a ell espiritualment encoratjadors.

Aquests darrers anys ha pogut fer llargament l’experiència del sofriment, en la pròpia carn, com Jeremies, i també del perdó i la tendresa de Déu, com el seu estimat apòstol Pere. Déu l’ha volgut cridar quasi a les portes de la festivitat del cap dels apòstols, en aquest juny temorenc d’enguany. Que el Bon Pastor l’acompanyi, segur, a les fonts d’aigües vives. Per sempre.

Esquela

Homilia del P. Abat en la missa exequial

 

 
 
       
 
    Revista Poblet n. 38    
 
   
 
Diada de la Germandat   Carta de Pentecosta   Exercicis espirirtuals
 
   
 

Celebracions litúrgiques

  Els capítols de l'Abat  

Homilies

 
   
 

Lectures de la missa

  Visita turística  

Em vull fer monjo

 
       
 
   

El temps

   
 
 
 
   
 

Arxiu Tarradellas

 

Hostatgeria externa

 

Botiga on-line

 
                 
Castellano  
English
Français
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005