21/10/2017
 
 
 
  Benvinguda
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
 
  Arrels
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Fundació Poblet
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Benvinguda 
Benvinguda
 
 
+

EL DIA 23 DE NOVEMBRE DE 2016,
EN AQUEST MONESTIR DE
SANTA MARIA DE POBLET, DE L’ORDE CISTERCENC,
A L’ARXIDIÒCESI DE TARRAGONA (CATALUNYA),
HA MORT EL NOSTRE GERMÀ


JORDI (RAMON) BOU I SIMÓ

TENIA 91 ANYS D’EDAT, EN FEIA 71 QUE ERA MONJO
I 65 QUE ERA SACERDOT


EN FER-VOS-HO SABER L’ENCOMANEM
A LES VOSTRES PREGÀRIES


L’ABAT I LA COMUNITAT

_______________
 
El P. Jordi M. Bou i Simó (batejat amb el nom de Ramon) va néixer a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) el 26 de febrer de 1925 d’una família de fondes arrels cristianes. A banda de la fe, en va rebre també un gran amor a la música. Després de cursar el batxillerat a Tarragona, superats els anys difícils de la guerra civil, ingressà a Poblet el 27 de desembre de l’any 1943. Va fer la professió com a monjo cistercenc el 20 de maig de 1945. L’any 1947 començà a acompanyar amb l’harmònium l’ofici diví de la comunitat, de la qual seria durant molts anys l’organista. Rebé l’ordenació sacerdotal  el 10 de març de 1951. Estudià a Roma, durant el 1959, solfeig, harmonia i orgue, al Pontifici Institut de Música Sacra. El 1961 va poder estrenar el nou orgue de tubs construït per l’«Organería Española Alberdi», i substituït l’any 2012 per un altre instrument obra de l’orguener suís Metzler. Completà els estudis d’orgue sota el mestratge de Montserrat Torrent, catedràtica d’orgue del Conservatori Superior de Música de Barcelona. Contribuí a la renovació de l’ofici diví i del propi i l’ordinari de la missa amb la composició de noves melodies: la missa «Santa Maria», dos magníficats, entre moltes altres antífones i cants.

Amant de la poesia, conreà també aquest art, del qual té algunes obres publicades, i féu igualment alguna incursió en la historiografia local: n’és un eloqüent testimoni el seu estudi sobre l’ermita de la Santíssima Trinitat de l’Espluga de Francolí.

Com a bon deixeble de sant Bernat, estimava amb afecte tendre i devot la Santíssima Mare de Déu i sempre Verge Maria, sobre la qual va escriure també llargament, i a la qual va procurar servir com a monjo durant tants anys a Poblet, ajudant la seva comunitat a cantar les lloances al Creador des de la tribuna de l’orgue. De tracte afable i cordial, ajudà encara moltes persones de fora del monestir, tant humanament com espiritualment.

Donem gràcies a Déu per tot el que ens ha donat a través d’ell, també per la pau silenciosa dels seus darrers temps a la infermeria del monestir, amb la confiança plena que frueix de la visió de Déu, ell que va saber cantar la bellesa de Poblet en la visió poètica que ens n’ha deixat.

VISIÓ DE POBLET

Poblet, de l’«Ora et labora» fornal,
comunitat de vida cristiana.
Símbol-Imatge d’un món ideal,
consolidari de l’empresa humana.

Estol de monjos blancs hi fan estada
llançant arreu l’anhel del Més Enllà.
Arquitectura viva, consagrada,
claustre-gresol del poble català.

S’ablana el pit d’una pau agradosa
dins l’embolcall de joia harmoniosa
quan brolla i canta l’aigua del templet

rient al sol entre xiprers i roses
d’encesa sang, sentint refils d’aloses.
Oh, misticisme encarnat de Poblet!

(Jordi Bou, 1987)

 

 
 
   
 
Eduard Toda: passeig literari   Concert de l'Orfeó Català  

Poblet 75 anys

 
   
 

Celebracions litúrgiques

  Els capítols de l'Abat  

Homilies

 
   
 

Hostatgeria externa

  Visita turística  

Em vull fer monjo

 
   
 

Professió temporal

 

Lectures de la missa

 

El temps

 
                 
English  
Español
Français
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005