|
|
Si hi ha artesans al monestir, que amb tota humilitat exerceixin els
seus oficis, si l’abat ho permet. Però, si mai un d’ells s’enorgullia per la
seva traça en l’ofici, perquè li sembla que porta algun guany al monestir, que
aquest tal sigui tret de l’ofici, i que no s’hi torni a posar, si no és que
l’abat li ho assenyala de nou, un cop s’hagi humiliat. Si s’ha de vendre alguns
dels treballs dels artesans, que aquells per les mans dels quals ha de passar
mirin de no atrevir se a fer cap frau. Que es recordin sempre d’Ananies i
Safira, no fos cas que la mort que aquests van sofrir en el cos, la pateixin en
l’ànima ells i tots els qui facin algun frau amb els béns del monestir. I que
en els preus no s’infiltri el mal de l’avarícia, sinó que sempre s’ha de donar a
un preu una mica més baix que no ho poden donar els seglars, perquè en totes
les coses Déu sigui glorificat. (Regla de sant Benet 57)
|
Entra-hi!
|
| |
 |
| |
|
