«Quan el visitant de Poblet entra al monestir i es troba submergit en aquest conjunt monumental que, com ha dit Josep Pla, és “un món de formes, de tradicions i de símbols”, després de fruir de l'espectacle de la pedra i la llum sent sorgir en el seu interior una sèrie de preguntes: Tot això, per què és així? Què ha fet que Poblet hagi esdevingut el que és? Quina intenció primitiva i quin procés ulterior han donat lloc a aquesta sàvia composició d'edificis i d'estils? Quina institució, i amb quines vicissituds, va anar produint, segle rere segle, aquest fet monumental? Quines relacions amb el món exterior van tenir els qui van fer possible aquesta enorme realitat artística i històrica?»