«Quan el visitant de Poblet entra al monestir i es troba submergit en
aquest conjunt monumental que, com ha dit Josep Pla, és “un món de formes, de
tradicions i de símbols”, després de fruir de l'espectacle de la pedra i la
llum sent sorgir en el seu interior una sèrie de preguntes: Tot això, per què
és així? Què ha fet que Poblet hagi esdevingut el que és? Quina intenció
primitiva i quin procés ulterior han donat lloc a aquesta sàvia composició
d'edificis i d'estils? Quina institució, i amb quines vicissituds, va anar
produint, segle rere segle, aquest fet monumental? Quines relacions amb el món
exterior van tenir els qui van fer possible aquesta enorme realitat artística i
històrica?»
(Agustí Altisent, Història de
Poblet, 1974)
|