|
Sant Bernat de Claravall va néixer l’any 1090 al castell de
Fontaine-lès-Dijon (Borgonya, França) al si d’una família noble. Rebé una formació humanística
acurada a l’escola canonical de Châtillon-sur-Seine. L’any 1112 entrà a Cister
(Cîteaux), abadia fundada el 1098 per sant Robert de Molesmes, i el 1115 l’abat
sant Esteve Harding l’envià des d’allí a fundar una nova casa cistercenca,
Claravall (Clairvaux), de la qual serà abat i on morirà el 1153, deixant un
nombrós eixam d’abadies filles.
Bon coneixedor dels Pares de l’Església, especialment
d’Orígenes, i savi lector de la Bíblia, ens n’ha deixat en les seves obres
exquisits comentaris que li han valgut el títol de doctor mel·liflu: citem només els seus Sermons sobre el Càntic dels Càntics,
predicats a la sala capitular de Claravall com a aliment i estímul de la lectio divina dels seus monjos. El seu
amor a la vida monàstica no li impedí d’intervenir en la vida eclesial i
política del seu temps. Així, entre molts altres afers, disputà amb el teòleg
Pere Abelard i escriví per al papa Eugeni III, antic monjo cistercenc, el
tractat De consideratione, fruit, en
gran part, de la seva perícia i de la seva experiència com a governant i pastor
d’ànimes. El seu Epistolari és el
retrat fidel d’una preocupació que vol
arribar més enllà de la serenitat del claustre.
Va encomanar la reforma del cant cistercenc a un teòric
de la música del seu temps i propugnà normes de simplicitat i despullament en
l’arquitectura de les cases filials de
Claravall, fins a imposar pràcticament aquest
criteri estètic a tot l’Orde, encara incipient.
Se’l coneix també com a doctor marià, si bé la seva
espiritualitat és innegablement cristocèntrica: destaquem, tanmateix, els
pulcríssims i deliciosos sermons A
lloança de la Verge Mare. En contra del «de Maria numquam satis» que, de
vegades, se li atribueix indegudament, Bernat propugnava aquest altre lema:
«honor Reginæ iudicium diligit», això és, de Maria cal parlar-ne amb discreció.
|
