20/08/2019
 
 
 
  Benvinguda
 
  Benvinguda
 
  Comunitat monàstica
 
  Hostatgeria
 
  Orgue
 
  Vida espiritual
 
  Arrels
  Sant Benet
  Cister
  Sant Bernat
  Sant Bernat, màrtir
  Poblet
  Breviari del rei Martí l'Humà
  Abat Francesc Dorda
 
  Turisme
 
  Germandat
 
  Cosmos Poblet
 
  Botiga
 
  Agenda i actualitat
 
  Arxius i biblioteca
 
  Enllaços d'interès
 
Arrels  / Sant Bernat 
Sant Bernat
 
Sant Bernat de Claravall va néixer l’any 1090 al castell de Fontaine-lès-Dijon (Borgonya, França) al si d’una família noble. Rebé una formació humanística acurada a l’escola canonical de Châtillon-sur-Seine. L’any 1112 entrà a Cister (Cîteaux), abadia fundada el 1098 per sant Robert de Molesmes, i el 1115 l’abat sant Esteve Harding l’envià des d’allí a fundar una nova casa cistercenca, Claravall (Clairvaux), de la qual serà abat i on morirà el 1153, deixant un nombrós eixam d’abadies lles.


Bon coneixedor dels Pares de l’Església, especialment d’Orígenes, i savi lector de la Bíblia, ens n’ha deixat en les seves obres exquisits comentaris que li han valgut el títol de doctor mel·liu: citem només els seus Sermons sobre el Càntic dels Càntics, predicats a la sala capitular de Claravall com a aliment i estímul de la lectio divina dels seus monjos. El seu amor a la vida monàstica no li impedí d’intervenir en la vida eclesial i política del seu temps. Així, entre molts altres afers, disputà amb el teòleg Pere Abelard i escriví per al papa Eugeni III, antic monjo cistercenc, el tractat De consideratione, fruit, en gran part, de la seva perícia i de la seva experiència com a governant i pastor d’ànimes. El seu Epistolari és el retrat del d’una preocupació que vol arribar més enllà de la serenitat del claustre.

Va encomanar la reforma del cant cistercenc a un teòric de la música del seu temps i propugnà normes de simplicitat i despullament en l’arquitectura de les cases lials de Claravall, ns a imposar pràcticament aquest criteri estètic a tot l’Orde, encara incipient.

Se’l coneix també com a doctor marià, si bé la seva espiritualitat és innegablement cristocèntrica: destaquem, tanmateix, els pulcríssims i deliciosos sermons A lloança de la Verge Mare. En contra del «de Maria numquam satis» que, de vegades, se li atribueix indegudament, Bernat propugnava aquest altre lema: «honor Reginæ iudicium diligit», això és, de Maria cal parlar-ne amb discreció.
Castellano  
English
Français
 

      
      © Abadia de Poblet · 2005