A
Poblet, els colors vermells de la tardor, que esclaten voluptuosament el mes
d’octubre, s’anticipen amb la porpra dels sants màrtirs Bernat d’Alzira i les
seves germanes Maria i Gràcia, la solemnitat dels quals celebrem el dia 2 de
setembre, aniversari de l’arribada a Poblet de les relíquies dels sants.
La
història de sant Bernat, perfumada amb l’encens de la llegenda, reflecteix bé
les coordenades culturals i religioses de les acaballes del segle XII a la
Catalunya Nova. Ahmet al-Mansur, fill del senyor moro de Carlet (València),
visqué a la cort del rei taifa de València vers la segona meitat del segle XII.
Enviat en ambaixada a Catalunya, passà
per Lleida on tenia una parenta musulmana que hi residia, i de retorn, s’aturà
a Poblet, el monestir cistercenc tot just fundat a les noves terres que Ramon
Berenguer IV havia cedit a l’abadia de Fontfreda. La llegenda diu que l’hi atragueren
les cantúries dels monjos, que eren al cor resant matines. Sigui com sigui, es
convertí al cristianisme i ingressà a la comunitat, on rebé el nom de Bernat.
Uns anys després, volgué retornar prop dels seus per anunciar-los l’Evangeli. Obtingué la conversió de les
seves germanes Saida i Soraida, però no la del seu germà al-Mansur, que els féu
perseguir i matar, prop d’Alzira, tocant al Xúquer.
Com
la de tot martiri, la història de Bernat i les seves germanes és una història
complexa, teixida d’amor i d’odi, la concreció dura d’aquelles paraules
punyents del profeta Miquees que Jesús farà seves: «Perquè el fill insultarà el
pare, la filla es rebel·larà contra la mare, i la nora, contra la sogra: els
enemics de cadascú seran la gent de casa seva» (Mi 7,6; Mt 10,36). Avui entenem
d’una altra manera la missió evangelitzadora de l’Església, en la línia de les
paraules de la 1a carta de Pere: «Estigueu sempre a punt per a donar una
resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança. Però feu-ho suaument i amb respecte,
mantenint la rectitud de consciència» (3,15-16). Però ja en uns temps propers
als de Bernat, el beat Ramon Llull parlava de diàleg, de respecte i de
coneixement mutu. L’època de Bernat, Ahmet Ibn al-Mansur, és encara una època
de diàleg, de respecte i de coneixement mutu, i això perquè la gent es mou,
viatja, camina… està en recerca.
Per
als monjos de Poblet, que recordem cada any amb emoció el testimoni de Bernat i
les seves germanes, la seva memòria ens és un estímul a donar raó de la nostra
esperança suaument i amb respecte. I ens convida tots a conrear aquell altre
valor imprescindible de la rectitud de consciència, que hauria de ser com la
brúixola que ens ha de guiar.
El
2 de setembre de 2017, el P. Abat Octavi Vilà va beneir una nova imatge de sant
Bernat, ofrenada pels municipis i pels fidels d’Alzira i de Carlet. La imatge,
de bronze, és obra de Jaume Espí, i es pot venerar a l’antiga capella de santa Úrsula
i companyes, màrtirs, la primera després de la reixa del cor. La relíquia
actual del sant que es venera al monestir fou ofrenada pels alzirencs després
del retorn dels monjos l’any 1940.
Himne
als sants màrtis
La
veu alcem del nostre cant,
que
el jorn d’avui és noble i sant:
mereix,
Bernat, llaor i gaubança
ja coronat de benaurança.
Exulta!,
amb bell esclat, Poblet,
rebrota el blat amb nou esplet.
D’Al·là
refent l’antic camí
et duu la fe a un monestir.
Els monjos, amb discret guiatge,
de
Crist t’empelten al llinatge.
Exulta!, amb bell esclat, Poblet,
rebrota el blat amb nou esplet.
Deixeble
a l’aula de Benet,
d’amor la Regla et dóna el dret.
Amb
salms i càntics, la Paraula
et
llesca el Pa damunt la Taula.
Exulta!, amb bell esclat, Poblet,
rebrota el blat amb nou esplet.
De
l’Evangeli, sant neguit
et crema entranyes i esperit.
Amb caritat, de zel, t’adornes,
i als teus, portant la Creu, retornes.
Exulta!,
amb bell esclat, Poblet,
rebrota el blat amb nou esplet.
Per
tu, a la llar, el foc pairal
apaga el gel d’un urc mortal:
el cor, només, de tes germanes
rebrà el fervor que els encomanes.
Exulta!, amb bell esclat, Poblet,
rebrota el blat amb nou esplet.
La
sang vessada pel germà,
del
mal, perdó sabrà tornar:
venceu, senzills, el foll deliri
agermanats en ver martiri.
Exulta!, amb bell esclat, Poblet,
rebrota el blat amb nou esplet.
El
blat fecund, si mor, reviu,
jamai
no restarà soliu:
assaonat amb l’esperança
darà
el seu fruit en la bonança.
Exulta!,
amb bell esclat, Poblet,
rebrota el blat amb nou esplet.
Lloem
constants la Trinitat
que és Llum i font de Veritat.
Del
Pare, l’Esperit de Vida,
pel Fill se’ns dóna fora mida.
Exulta!, amb bell esclat, Poblet,
rebrota el blat amb nou esplet. Amén.
|