La institució dels germans o «familiars» no és aliena a l’Orde
Cistercenc. Existeix el dret d’agregar familiars per part de l’Orde, el Capítol
General, l’Abat General i els superiors de cada monestir. Aquesta denominació
s’estenia històricament a aquells seglars que, admesos per l’abat o l’abadessa,
participaven dels béns espirituals i temporals de la comunitat, i, vivint sense
vots públics ni hàbit religiós, prestaven el seu servei al monestir, fora de la
clausura, sense percebre cap retribució. Avui es consideren germans o familiars
els qui, per vincle d’amistat o de col·laboració amb la comunitat, són admesos
a participar en els seus béns espirituals.
|
|
 |